HISTÒRIA I TRADICIÓ



 
LA CAMAMILLA DE LINYOLA
Amb raó el gran botànic grec Dioscòrides (s.I d.C) va donar a la camamilla (Matricaria Chamomilla) un tractament quasi reverencial. A Linyola d'això en sabem, i molt, si més no, d'ençà que el linyolenc té memòria el tema de la camamilla ha format part del nostre ADN. Abans de l'arribada del Canal d'Urgell (1861) el nostre terme reunia un sòl amb les condicions adequades que feien possible, un cop arribada la primavera, que els camps es cobrissin d'aquestes petites flors que a banda de guarnir-lo aportaven a les economies més modestes uns ingressos gens menyspreables; amb l'elaboració d'un destil·lat, el famós licor de camamilla de Linyola.
A finals del s. XIX, principis del s. XX, la qualitat d'aquest producte és reconeguda arreu. El llançament espectacular va tenir lloc quan el linyolenc Josep Tarragó Gelabert, en companyia del Sr. Asturiz, obtingué en el Concurs Agrícola de l'any 1906 a Lleida la Medalla de Plata en reconeixement a la qualitat del producte presentat. Encara avui en podem contemplar el diploma (vegeu fotografia).


També ens és familiar l'heretat Castell del Remei (antiga Torre del Bisbe), ja que no podem entendre el desenvolupament agrari de la comarca d'Urgell-Noguera sense fer referència a la producció a gran escala que hi va tenir la camamilla. Així, aquesta explotació va fer durant gairebé 100 anys de la camamilla i el vi els seus productes principals. De la fagina se n'obtenia un licor que l'any 1912 fou registrat de forma oficial. L'ampolla, avui una autèntica peça d'antiquari, era decorada al gust de l'època i lluïa dibuixada a gran mida una àliga, ocell emprat sovint com a símbol de fortalesa i poder.
La qualitat del producte obrí les portes a un gran mercat que necessità de grans quantitats d'aquest. Fou així com el transport d'aquella època, carros i mules, emprenia quasi diàriament el camí Linyola-Mollerussa. Aquests grans farcells ja carregats al tren eren traslladats a multitud de farmàcies i laboratoris de Barcelona i la seva àrea metropolitana, on era venuda al detall i emprada principalment com a digestiu, antiespasmòdic, antiinflamatori... Tot un reguitzell de propietats que han fet i fan que la camamilla de Linyola, la nostra camamilla, continuï sent avui per avui un producte valorat, estimat i nostrat. El tast d'una bona camamilla ens permet entrar en una comunió constant entre la terra, l'aigua i una aroma que amb el pas del temps lluny de decréixer, creix.                

                                                                                                       Joan Civit i Esmatges










LA RECOL·LECCIÓ DE LA CAMAMILLA


La nostra terra ha vist néixer una personalitat en el camp de la botànica, Pius Font i Quer (Lleida, 1888- Barcelona 1964). És ell qui amb el seus estudis  tan minuciosos de la  camamilla, va ser capaç d’extreure’n no només les qualitats sinó també "l’ànima".


La camamilla (Matricharia Chamomilla) compleix amb escreix tots els requisits per a ocupar un lloc d'honor dins d'aquesta classificació. Posseïdora de nombroses virtuts, els nostres avantpassats varen aprendre a explotar les seves qualitats a fi d'aconseguir fer-ne un producte que, en infusió o manufacturat, havia de satisfer en certa mesura els petits inconvenients del seu dia a dia.


Aquesta planta tan vistosa acostuma a créixer en zones de secà i terrenys arenosos, pobres en nutrients i erms. A Linyola en teníem unes quantes partides, tot i que les que l'oferien de més bona qualitat eren la zona del Camí dels Arcs i la banda dels camins de Vallfogona de Balaguer. Avui, però, aquesta planta només la podem observar en algun reducte, i de forma testimonial en algun freginal o en algun camp que no es conrea.


La camamilla que es collia al terme de Linyola i als seus voltants era considerada de molt bona qualitat, així que pels volts de la Mare de Déu de maig nombroses dones i quitxalla acudien als camps a recollir-la en grans quantitats. Aquesta era dipositada en borrasses i seguidament era duta als compradors locals, que un cop observat el gènere fixaven el preu. La de primera qualitat era la que presentava un aspecte net, és a dir, el botó sense mànec. La de segona i tercera presentaven mànecs més llargs, blat bord i l'afegitó d'alguna herba de temporada. Com a anècdota l'any 1974 1 quilo de camamilla es pagava a 8 pessetes (4,8 cèntims d'Euro).


Avui però, l'ús en massa d'herbicides i el conreu intensiu en pràcticament tot el terme no deixen gaire lloc per una planta diminuta que tant ens ofereix sense demanar res a canvi. Per sort, estem assistint a la seva revifalla i recentment a Linyola hi ha diferents projectes i persones que treballen amb el cultiu de la camamilla per generar alternatives viables, també per la revaloració dels  diversos elaborats; sabons, espelmes, cerveses artesanes, receptes de cuina, preparats per infusions i cosmètics  i sobretot d'un dels seus derivats més populars: el licor de camamilla.


PROPIETATS MEDICINALS DE LA CAMAMILLA


"Si tens un no sé què al pap, camamilla a tot drap."


Al s. XVIII, els metges, comissionats a l'Urgell, a fi d'evitar la propagació del còlera l'any 1785, utilitzaven la camamilla tot sovint. Consideraven que posseïa propietats "antiespasmòdiques i febrífugues".


D’aquesta flor n’extraurem els capítols florals, els quals conservarem secs i en recipients tancats lliures de pols i d’insectes, tot i que hi havia qui els guardava dins de coixineres velles.


ÚS INTERN


-DIGESTIVA: La camamilla la podem utilitzar com a digestiva en infusió o decocció (carminativa). És del tot sabut que la seva condició de protector i reparador de la membrana gàstrica fa que sigui molt adequada en totes aquelles afeccions en què està afectat algun òrgan de l’aparell digestiu. A la vegada, la seva ingesta afavoreix l’expulsió de gasos.


-SEDANT: Utilitzada també com a relaxant en casos de nerviosisme i d’insomni. Hi ha qui se sent alleujat en cas de depressió, palpitacions, mal de cap; en aquests casos és recomanable prendre-la abans d’anar a dormir.


-INFECCIONS BUCALS: Les infeccions de boca tan comunes són degudes sovint a la proliferació de bacteris. Per alleugerir les seves conseqüències es recomana glopejar la seva infusió i també hi ha qui ho reforça barrejant-hi aigua de timó. També la podem emprar per a combatre llagues i genives inflamades.


-REFREDATS, ANGINES I FEBRE: Aquests símptomes que són tan habituals davant d’un refredat els podem alleugerir prenent una infusió de flors de camamilla i de flors de malva, millor tèbia. També es recomana en casos de dificultat respiratòria i angines beure’n petites quantitats 3 o 4 cops al dia, i a fi de facilitar la respiració podem optar per fer inhalacions d’aquesta aigua que haurem obtingut introduint un grapat de flors de camamilla dins d’un cubell amb aigua molt calenta.


-DIÜRÈTIC SUAU: Afavoreix l’eliminació del líquid del cos, per la qual cosa resulta adequada en cas d’obesitat i en els casos en què cal accentuar-ne l’eliminació . Així alliberarem toxines i sobretot àcid úric.


-FACILITA LA MENSTRUACIÓ: El seu nom científic (Matricària Chamomilla) ens remunta en el temps. “Matricària" és un mot que prové del llatí “matrix” que significa "matriu" o "úter", degut a les excel·lents propietats ginecològiques de la planta. Si en bevem durant els dies del cicle ens ajudarà a reduir els espasmes de la matriu. També prendre’n uns dies previs a la seva aparició n’alleugerarà els dolors menstruals.


ÚS EXTERN


Són nombroses les aplicacions que en podem fer de forma externa:


-DESINFECTANT NATURAL DE LA PELL: Davant de talls, dermatitis i mussols podem aplicar banys obtinguts de les decoccions de la camamilla; la seva riquesa en mucílags li atorga un valor reparador. També la podem utilitzar quan se’ns presenta situacions amb cremades, èczemes, furóncols. En aquests darrers casos utilitzarem draps calents que prèviament haurem remullat en aigua de camamilla. A mesura que es vagin refredant els anirem canviant.


-NETEJA OCULAR: Potser aquest és encara un dels remeis naturals més utilitzats. En cas de conjuntivitis, al·lèrgies, mussols, etc...  la cultura popular ens recomana bullir una quantitat minsa de flors i després d’haver mullat una petita gassa passarem a netejar-ne els ulls. La presència de diversos components antiinflamatoris i antisèptics fan de l’aigua de camamilla un producte especialment adequat com a col·liri ocular natural.


-ANTI-INFLAMATORI DE LA ZONA ANO-VAGINAL: La cultura popular tan sàvia ens aconsella utilitzar aquesta flor de la família de les compostes per realitzar banys de seient, recomanant que l’aigua de la infusió sigui tèbia o freda. Així podrem amoralir les morenes i alleugerir les molèsties de les picors vaginals ocasionades per la cistitis.


-CONSERVAR EL COLOR NATURAL DEL CABELL: Antigament era molt usada per a mantenir la tonalitat rossa natural del cabell o bé per a decolorar-lo. En aquest cas es deixava macerar durant 9 dies aigua de camamilla amb una barreja d’alcohol quasi pur i aigua.


-TRACTAMENT DELS FONGS: Els fongs són difícils d’eliminar i requereixen un tractament llarg. En el cas de què apareixin dins l’ungla es recomana preparar una decocció tèbia de botons de camamilla, introduir el dit dins el recipient, deixar-lo així uns minuts i després repetir l’operació.


                                                                                             Elisenda Mas i Darbra.