LA CAMAMILLA DE LINYOLA
Amb
raó el gran botànic grec Dioscòrides (s.I d.C) va donar a la camamilla (Matricaria Chamomilla) un tractament
quasi reverencial. A Linyola d'això en sabem, i molt, si més no, d'ençà que el
linyolenc té memòria el tema de la camamilla ha format part del nostre ADN. Abans
de l'arribada del Canal d'Urgell (1861) el nostre terme reunia un sòl amb les
condicions adequades que feien possible, un cop arribada la primavera, que els
camps es cobrissin d'aquestes petites flors que a banda de guarnir-lo aportaven
a les economies més modestes uns ingressos gens menyspreables; amb l'elaboració d'un destil·lat, el famós licor de camamilla de Linyola.
A
finals del s. XIX, principis del s. XX, la qualitat d'aquest producte és
reconeguda arreu. El llançament espectacular va tenir lloc quan el linyolenc
Josep Tarragó Gelabert, en companyia del Sr. Asturiz,
obtingué en el Concurs Agrícola de l'any 1906 a Lleida la Medalla de Plata en
reconeixement a la qualitat del producte presentat. Encara avui en podem
contemplar el diploma (vegeu fotografia).
També ens és familiar l'heretat Castell del Remei (antiga Torre del Bisbe), ja que no podem entendre el desenvolupament agrari de la comarca d'Urgell-Noguera sense fer referència a la producció a gran escala que hi va tenir la camamilla. Així, aquesta explotació va fer durant gairebé 100 anys de la camamilla i el vi els seus productes principals. De la fagina se n'obtenia un licor que l'any 1912 fou registrat de forma oficial. L'ampolla, avui una autèntica peça d'antiquari, era decorada al gust de l'època i lluïa dibuixada a gran mida una àliga, ocell emprat sovint com a símbol de fortalesa i poder.
També ens és familiar l'heretat Castell del Remei (antiga Torre del Bisbe), ja que no podem entendre el desenvolupament agrari de la comarca d'Urgell-Noguera sense fer referència a la producció a gran escala que hi va tenir la camamilla. Així, aquesta explotació va fer durant gairebé 100 anys de la camamilla i el vi els seus productes principals. De la fagina se n'obtenia un licor que l'any 1912 fou registrat de forma oficial. L'ampolla, avui una autèntica peça d'antiquari, era decorada al gust de l'època i lluïa dibuixada a gran mida una àliga, ocell emprat sovint com a símbol de fortalesa i poder.
La
qualitat del producte obrí les portes a un gran mercat que necessità de grans
quantitats d'aquest. Fou així com el transport d'aquella època, carros i mules,
emprenia quasi diàriament el camí Linyola-Mollerussa. Aquests grans farcells ja
carregats al tren eren traslladats a multitud de farmàcies i laboratoris de
Barcelona i la seva àrea metropolitana, on era venuda al detall i emprada
principalment com a digestiu, antiespasmòdic, antiinflamatori... Tot un reguitzell de propietats
que han fet i fan que la camamilla de Linyola, la nostra camamilla, continuï
sent avui per avui un producte valorat, estimat i nostrat. El tast d'una bona
camamilla ens permet entrar en una comunió constant entre la terra, l'aigua i
una aroma que amb el pas del temps lluny de decréixer, creix.
Joan
Civit i Esmatges
LA RECOL·LECCIÓ
DE LA CAMAMILLA
La
nostra terra ha vist néixer una personalitat en el camp de la botànica, Pius
Font i Quer (Lleida, 1888- Barcelona 1964). És ell qui amb el seus estudis tan minuciosos de la camamilla, va ser capaç d’extreure’n no només
les qualitats sinó també "l’ànima".
La
camamilla (Matricharia Chamomilla)
compleix amb escreix tots els requisits per a ocupar un lloc d'honor dins
d'aquesta classificació. Posseïdora de nombroses virtuts, els nostres
avantpassats varen aprendre a explotar les seves qualitats a fi d'aconseguir
fer-ne un producte que, en infusió o manufacturat, havia de satisfer en certa
mesura els petits inconvenients del seu dia a dia.
Aquesta
planta tan vistosa acostuma a créixer en zones de secà i terrenys arenosos,
pobres en nutrients i erms. A Linyola en teníem unes quantes partides, tot i
que les que l'oferien de més bona qualitat eren la zona del Camí dels Arcs i la
banda dels camins de Vallfogona de Balaguer. Avui, però, aquesta planta només
la podem observar en algun reducte, i de forma testimonial en algun freginal o
en algun camp que no es conrea.
La
camamilla que es collia al terme de Linyola i als seus voltants era considerada
de molt bona qualitat, així que pels volts de la Mare de Déu de maig nombroses
dones i quitxalla acudien als camps a recollir-la en grans quantitats. Aquesta
era dipositada en borrasses i seguidament era duta als compradors locals, que
un cop observat el gènere fixaven el preu. La de primera qualitat era la que
presentava un aspecte net, és a dir, el botó sense mànec. La de segona i
tercera presentaven mànecs més llargs, blat bord i l'afegitó d'alguna herba de
temporada. Com a anècdota l'any 1974 1 quilo de camamilla es pagava a 8
pessetes (4,8 cèntims d'Euro).
Avui
però, l'ús en massa d'herbicides i el conreu intensiu en pràcticament tot el
terme no deixen gaire lloc per una planta diminuta que tant ens ofereix sense
demanar res a canvi. Per sort, estem assistint a la seva revifalla i recentment
a Linyola hi ha diferents projectes i persones que treballen amb el cultiu de
la camamilla per generar alternatives viables, també per la revaloració dels diversos elaborats; sabons, espelmes, cerveses
artesanes, receptes de cuina, preparats per infusions i cosmètics i sobretot d'un dels seus derivats més
populars: el licor de camamilla.
PROPIETATS MEDICINALS DE LA CAMAMILLA
"Si tens un no sé què al
pap, camamilla a tot drap."
Al s.
XVIII, els metges, comissionats a l'Urgell, a fi d'evitar la propagació del
còlera l'any 1785, utilitzaven la camamilla tot sovint. Consideraven que posseïa
propietats "antiespasmòdiques i febrífugues".
D’aquesta
flor n’extraurem els capítols florals, els quals conservarem secs i en
recipients tancats lliures de pols i d’insectes, tot i que hi havia qui els guardava dins de
coixineres velles.
ÚS INTERN
-DIGESTIVA: La camamilla la podem utilitzar com
a digestiva en infusió o decocció (carminativa). És del tot sabut que la seva
condició de protector i reparador de la membrana gàstrica fa que sigui molt
adequada en totes aquelles afeccions en què està afectat algun òrgan de
l’aparell digestiu. A la vegada, la seva ingesta afavoreix l’expulsió de gasos.
-SEDANT: Utilitzada també com a relaxant en
casos de nerviosisme i d’insomni. Hi ha qui se sent alleujat en cas de
depressió, palpitacions, mal de cap; en aquests casos és recomanable prendre-la
abans d’anar a dormir.
-INFECCIONS BUCALS: Les infeccions de boca tan
comunes són degudes sovint a la proliferació de bacteris. Per alleugerir les
seves conseqüències es recomana glopejar la seva infusió i també hi ha qui ho reforça
barrejant-hi aigua de timó. També la podem emprar per a combatre llagues i
genives inflamades.
-REFREDATS, ANGINES I FEBRE: Aquests símptomes que són tan
habituals davant d’un refredat els podem alleugerir prenent una infusió de
flors de camamilla i de flors de malva, millor tèbia. També es recomana en
casos de dificultat respiratòria i angines beure’n petites quantitats 3 o 4
cops al dia, i a fi de facilitar la respiració podem optar per fer inhalacions
d’aquesta aigua que haurem obtingut introduint un grapat de flors de camamilla
dins d’un cubell amb aigua molt calenta.
-DIÜRÈTIC SUAU: Afavoreix l’eliminació del
líquid del cos, per la qual cosa resulta adequada en cas d’obesitat i en els
casos en què cal accentuar-ne l’eliminació . Així alliberarem toxines i
sobretot àcid úric.
-FACILITA LA MENSTRUACIÓ: El seu nom científic (Matricària Chamomilla) ens remunta en el
temps. “Matricària" és un mot
que prové del llatí “matrix” que
significa "matriu" o "úter", degut a les excel·lents
propietats ginecològiques de la planta. Si en bevem durant els dies del cicle
ens ajudarà a reduir els espasmes de la matriu. També prendre’n uns dies previs
a la seva aparició n’alleugerarà els dolors menstruals.
ÚS EXTERN
Són
nombroses les aplicacions que en podem fer de forma externa:
-DESINFECTANT NATURAL DE LA PELL: Davant de talls, dermatitis
i mussols podem aplicar banys obtinguts de les decoccions de la camamilla; la
seva riquesa en mucílags li atorga un valor reparador. També la podem utilitzar
quan se’ns presenta situacions amb cremades, èczemes, furóncols. En aquests
darrers casos utilitzarem draps calents que prèviament haurem remullat en aigua
de camamilla. A mesura que es vagin refredant els anirem canviant.
-NETEJA OCULAR: Potser aquest és encara un
dels remeis naturals més utilitzats. En cas de conjuntivitis, al·lèrgies,
mussols, etc... la cultura popular ens
recomana bullir una quantitat minsa de flors i després d’haver mullat una
petita gassa passarem a netejar-ne els ulls. La presència de diversos components
antiinflamatoris i antisèptics fan de l’aigua de camamilla un producte
especialment adequat com a col·liri ocular natural.
-ANTI-INFLAMATORI DE LA ZONA
ANO-VAGINAL:
La cultura popular tan sàvia ens aconsella utilitzar aquesta flor de la família
de les compostes per realitzar banys de seient, recomanant que l’aigua de la
infusió sigui tèbia o freda. Així podrem amoralir les morenes i alleugerir les molèsties de les picors vaginals ocasionades per la cistitis.
-CONSERVAR EL COLOR NATURAL DEL CABELL: Antigament era molt usada
per a mantenir la tonalitat rossa natural del cabell o bé per a decolorar-lo.
En aquest cas es deixava macerar durant 9 dies aigua de camamilla amb una
barreja d’alcohol quasi pur i aigua.
-TRACTAMENT DELS FONGS: Els fongs són difícils
d’eliminar i requereixen un tractament llarg. En el cas de què apareixin dins
l’ungla es recomana preparar una decocció tèbia de botons de camamilla,
introduir el dit dins el recipient, deixar-lo així uns minuts i després repetir
l’operació.